Moció Can Trinxet i Castell de Bellvís: Accions urgents de protecció del PatrimoniLH

Home/Mocions/Moció Can Trinxet i Castell de Bellvís: Accions urgents de protecció del PatrimoniLH

Moció Can Trinxet i Castell de Bellvís: Accions urgents de protecció del PatrimoniLH

Nº 30 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 26 de juny de 2018.

Presentada CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES} amb l’adhessió de CIU

 APROVADA PARCIALMENT. Unanimitat excepte punt 5 (En contra PSC i 2 no adscrits).

MOCIÓ D’ACCIONS URGENTS DE CONSOLIDACIÓ I SEGURETAT DEL PATRIMONILH I PROPOSTES DE FUTUR: CASTELL DE BELLVIS I CAN TRINXET.

Atès que la protecció i cura del patrimoni arquitectònic, artístic, cultural, natural i immaterial és l’exercici responsable d’una comunitat per tal de conservar i potenciar, activament, el conjunt d’aquests béns, produïts per ella mateixa en temps passats – àdhuc contemporàniament- amb la finalitat d’incorporar-los al seu actiu en tant que objectes de gaudi, testimoni de la seva història i de les seves capacitats creatives, i mantenir-los en condicions de ser transmesos a generacions successives.

Atès que el valor artístic, cultural i històric dels edificis i obres patrimonials rau substancialment en la seva integritat i que el patrimoni arquitectònic és susceptible d’ésser modificat, alterat i/o abandonat fins a la ruïna per part de la propietat.

Atès que diversos edificis patrimonials protegits de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat es troben en un estat de conservació precari, abandonat des de fa anys als efectes del pas del temps i del clima, agravant les patologies existents en els edificis i arribant al punt de col·lapse en alguns casos.

Atès que a la ciutat hi ha vigent un Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic (PEPPA), pendent d’actualització des de fa ja 7 anys, que contempla la protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat i especifica els graus de protecció. Aquest Pla especial és d’obligat compliment i estableix la protecció de les diferents edificacions, conforme als seus valors i significació.

Atès que són nombrosos els casos d’edificis i elements patrimonials ignorats i menyspreats per part del govern com les restes del canal de la Infanta, el pi de la Remunta, Godó i Tries, Albert germans, Cosme Toda, Can Rigalt, Cal Masover nou, Cal Trabal, Ca l’esquerrer, la Torre Gran i un llarg etcètera. Edificis i elements protegits en molts casos i candidats a protecció en altres.

Atès s’ha denunciat repetidament al ple municipal la situació de precarietat de l’estat a diverses masies i edificis patrimonials protegides de l’Hospitalet Llobregat, així com l’interès en la conservació i difusió del patrimoni a la nostra ciutat. Són exemples les mocions presentades per ERC per la conservació de la masia de Can Rigalt (aprovada al ple de setembre de 2015 i tornada aprovar un any més tard al ple de setembre de 2016) i per incorporar panells informatius a edificis i elements patrimonials (aprovada al ple de gener de 2016) o la moció per la preservació del carrer Xipreret i d’actualització del PEPPA (presentada al ple de desembre de 2017). També donen constància d’això les mocions de CIU pel reconeixement de l’edifici de “El Coro”, ara desaparegut (aprovada al ple de octubre de 2016). També les mocions presentades pel grup d’ICV-EUiA-PIRATES per l’actualització del PEPPA i per la inclusió de zones d’expectativa arqueològica (aprovada al ple de juny de 2016) o la moció de disciplina urbanística per la conservació del patrimoni protegit: Torre Gran, Cal Masover nou i Can Rigalt (aprovada al ple de gener de 2018), entre d’altres.

Atès que l’Ajuntament de L’Hospitalet ha de vetllar per la conservació del Patrimoni històric de la ciutat. Tornem a recordar al govern la necessitat i l’obligació de l’Ajuntament de consolidar, protegir i difondre aquests elements reivindicats, que continuen en risc extrem en alguns casos com el de la Torre gran o el de Can Rigalt.

Atès que el govern supedita la intervenció i la restauració del patrimoni en operacions urbanístiques al·legant que les plusvàlues recaptades es destinaran a la compra i/o restauració d’elements i edificis patrimonials de la ciutat. En massa ocasions trobem que un cop construïts tots els edificis nous i venuts tots els habitatges, els equipaments i els edificis patrimonials, total o parcialment, resten sense restaurar i sense transformar-se en els equipaments promesos en l’inici de la operació urbanística. Trobem el cas de la Godó i Tries a plaça Europa, Can Trinxet a Santa Eulàlia, la masia de la Remunta a la zona de l’ARE de la Remunta,

Atès que l’increment del nombre d’habitatges a la ciutat requereix de nous espais lliures i nous equipaments públics, es fa especialment necessària la recuperació dels edificis patrimonials com espais d’ús per la ciutadania. No podem continuar incrementant el número d’usuaris dels equipaments actuals (en molts casos ja saturats). Els edificis patrimonials necessiten dotar-se com equipaments públics per la ciutadania.

Atès que l’emergència pel mal estat ens obliga a posar el focus en tres elements concrets que revesteixen una urgència especial pel risc de desaparició per una banda, pel risc a la seguretat de la persones per altre banda i per dignitat i orgull del barri. Ens referim a les restes del Castell de Bellvís per una banda, a la fàbrica modernista de Can Trinxet i a Can Rigalt.

Atesa la possibilitat que puguin aparèixer noves restes patrimonials i arqueològiques en el seu entorn i que l’Ajuntament té l’obligació de protegir el patrimoni arqueològic de forma preventiva, establint zones d’expectativa arqueològica per tal d’assegurar que futures intervencions urbanístiques realitzaran intervencions preventives, d’acord amb la llei de patrimoni i el decret d’intervencions arqueològiques.

CASTELL DE BELLVÍS

Atès que el maig de l’any 2008 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va anunciar el descobriment de les restes d’una fortificació medieval durant les tasques prèvies a les obres de rehabilitació de la Casa de la Torrassa a la Ronda de la Torrassa, 123-129. L’Hospitalet de Llobregat.

Atès que la primera documentació que es té del castell o torre de Bellvís és del segle X. La següent referència és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI, moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l’any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com “la torre qui és vora proensana”. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, el qual explica “La torra qui és vora proensana” és l’antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que el 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes i ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L’any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l’entramat urbà.

Atès que segons fonts municipals, les restes medievals es van trobar amagades darrere de construccions modernes pertanyents a l’edifici de La Torrassa, catalogat en el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Hospitalet (Fitxa 97 del PEPPA).

Atès que la rehabilitació de la Casa de la Torrassa tenia com a objectiu convertir-la en equipament. Prèviament a la intervenció, l’Ajuntament va realitzar un estudi històric i diferents excavacions arqueològiques preventives que van confirmar la presència d’un gran edifici medieval de planta rectangular construït en un moment no posterior al segle XII. Els arqueòlegs van trobar sis finestretes en un dels murs i un fossat de grans dimensions i d’això es desprèn que es tractava d’una fortificació militar, que podria correspondre a l’antic castell o torre de Bellvís. Aquest castell està documentat des del segle X i més tard va ser denominat La Torrassa i reconvertit en masia en l’època baix-medieval i moderna. El castell de Bellvís estava situat sobre el talús que separa el Samonta de la Marina i dominava cap al sud la zona de Santa Eulàlia, el camí reial i el mar, i cap al nord el pas per les terres altes de l’Hospitalet de Llobregat.

Atès que davant la importància dels elements trobats i al tractar-se d’una construcció fortificada, la Casa de la Torrassa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional amb codi BCIN: 4034-MH i IPAC: 37611.

Atès que durant els anys 2015-2016 es van fer treballs parcials de consolidació de l’estructura, enderrocant algunes estructures modernes que feien perillar l’estabilitat del conjunt i que van deixar d’altres que donaven un suport, tot que precari, a les restes antigues. Aquests treballs havien de tenir continuïtat en 6 mesos però dos anys mes tard trobem que no s’ha avançat res.

Atès que el castell de Bellvís es troba actualment en desús i en un estat molt precari de conservació.

CAN TRINXET

Atès que al carrer de Santa Eulàlia 182-212 trobem part de l’antic recinte industrial modernista de Can Trinxet, catalogat com a bé cultural d’interès local (Fitxa 92 del PEPPA).

Atès que el complex industrial de Can Trinxet, va ser construït en 1905, per Joan Alsina i Arús, al costat, per acollir la fàbrica Avelino Trinxet i Fills. En aquell moment ja era una de les fàbriques tèxtils de cotó més importants a nivell nacional. En 1914 es va ampliar el recinte, i el 1916 s’aixecà el mur que envoltava al complex industrial. En 1933, arrenda els locals d’una empresa tèxtil contigua, Can Gras, construïda entre 1906 i 1910 segons el projecte de Modest Feu i dedicada a la producció de pana i llençols. L’impuls definitiu de l’inici d’aquest nucli industrial de Santa Eulàlia, en l’Hospitalet, va ser Can Gras, utilitzada com a fàbrica de la família Trinxet en 1933.

Atès que la nau Can Gras (nau conservada de Can Trinxet) és un dels exponents de l’arquitectura modernista industrial de principis del segle XX.

Atès que el 23 de maig del 2000 la direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya dóna conformitat al text refós de la modificació al pla general metropolità del sector Can Trinxet, projecte impulsat pel govern del PSC a finals dels anys 90. Arrel d’això l’Ajuntament va obtenir la titularitat de la nau original de Can Gras i a canvi ADU impulsava una reforma urbanística d’aquella zona industrial per fer originàriament 264 habitatges de 90 metres quadrats. L’Aleshores alcalde de L’Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho va declarar que “debemos abrir un periodo de reflexión sereno para determinar su uso”. El període de reflexió citat s’ha pres ja 17 anys de serenor i abandonament de l’edifici.

Atès que aquest pla va suposar l’enderroc de parts importants i interessants del recinte de Can Trinxet i va suposar la desaparició, degut a un accident a l’enderroc dels edificis, de la caseta modernista del recinte, protegida aleshores pel PEPPA,

Atès que al llarg dels anys s’han publicat nombrosos titulars sobre la suposada “recuperació de Can Trinxet” i dels múltiples suposats úsos que es farien. Es va realitzar un projecte executiu per la implantació de l’EMCA (Escola de Música – Centre de les Arts) de l’Hospitalet de Llobregat que finalment va quedar en res, tot havent-se aprovat al ple municipal d’abril de 2010 la Modificació puntual de Pla general metropolità per a la concreció de l’ús i dels paràmetres d’edificació d’un equipament destinat a Centre de les Arts Escola de Música al sector de Can Trinxet. Actualment  havent-se instal·lat la seu al barri del Gornal.

Atès que el govern municipal ha realitzat diverses activitats en el recinte exterior i interior de Can Trinxet durant els últims anys (Consell de ciutat, exposició sobre Andy Warhol, etcètera), fent actuacions cosmètiques mínimes i sense una actuació i restauració integral del conjunt arquitectònic que garanteixi la integritat, seguretat, accessibilitat i salubritat mínimes requerides per un espai d’aquestes característiques per realitzar activitats de pública concurrència.

Atès que el passat cap de setmana es va realitzar una assemblea ciutadana sota el lema #CanTrinxetViu per recuperar el recinte com a ús públic. Poques hores després es va esfondrar una zona porticada de la construcció original, sense causar danys personals, afortunadament.

El Ple, a proposta del Grup Polític Municipal d’ICV-EUIA-PIRATES-E i amb l’adhesió del Grup Polític Municipal de CiU acorda:

PRIMER.- Instar al govern municipal a que, de manera urgent, realitzi les reclamacions a les administracions corresponents i les actuacions necessàries per garantir l’inici imminent dels treballs de consolidació estructural de les restes catalogades de Bé cultural d’interès nacional (BCIN) del castell de Bellvís per tal de garantir la seva correcta preservació, així com la seguretat de la zona. Dintre de les actuacions a realitzar des del municipi es plantejaran demanar partida pressupostària als fons FEDER, a la partida de cultura de la Generalitat de Catalunya i destinar una partida pressupostaria municipal pròpia.

SEGON.- Instar al govern a realitzar, amb la màxima prioritat, un estudi global de necessitats i concurs públic d’idees per l’ús del castell de Bellvís enfocat a la museïtzació i difusió de la història de la nostra ciutat (museu, centre d’interpretació històrica, etcètera).

TERCER.- Instar al govern a la realització d’un pla d’entorn del castell de Bellvís un estudi global de necessitats i concurs públic d’idees per l’ús del castell de Bellvís enfocat a la integració urbana de les restes i del nou equipament resultant amb l’entorn immediat i amb el parc de la Torrassa.

QUART.- Instar al govern municipal a que, de manera urgent, realitzi les reclamacions a les administracions corresponents i les actuacions necessàries per garantir l’inici imminent dels treballs de consolidació estructural de Can Trinxet per tal de garantir la seva correcta preservació, així com la seguretat de la zona. Dintre de les actuacions a realitzar estarà la recuperació de la zona porticada que es va enfonsar i la restauració de la teulada original, entre d’altres.

CINQUÈ.- Instar al govern municipal a que es reconstrueixi la caseta modernista de l’entrada de Can Trinxet que es va enderrocar per accident al gener de 2002, i que estava protegida pel PEPPA per garantir el conjunt artístic arquitectònic en la seva totalitat.

SISÉ.- Instar al govern municipal a realitzar, amb la màxima prioritat, un estudi global de necessitats i concurs públic d’idees per l’ús de Can Trinxet a equipament públic de ciutat.

SETÈ.- Instar al govern municipal a traslladar fora del recinte de Can Trinxet totes les activitats programades fins que les feines de consolidació i adequació permetin gaudir del recinte en condicions de seguretat i salubritat.

VUITÈ.- Donar trasllat d’aquests acords al Centre d’estudis de L’Hospitalet de Llobregat, a l’associació Perseu per la defensa del patrimoni, a l’associació Tres Quarts per Cinc Quarts . Espai de debat, a l’Ateneu de Cultura Popular, al Museu de l’Hospitalet de Llobregat, a la Federació d’associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, a les associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, a l’agencia de Desenvolupament Urbà, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, al departament de Cultura de la Generalitat.

Leave A Comment