Moció per derogar el delicte d’injuries a la corona i per posar en valor la República

Home/Mocions/Moció per derogar el delicte d’injuries a la corona i per posar en valor la República

Moció per derogar el delicte d’injuries a la corona i per posar en valor la República

Nº 23 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 27 de novembre de 2018.

Presentada per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}

REBUTJADA.

MOCIÓ PERQUÈ ES DEROGUI EL DELICTE D’INJÚRIES A LA CORONA I PER REAFIRMAR EL COMPROMÍS AMB ELS VALORS REPUBLICANS I LA DEMOCRÀCIA.

Atès que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va dictar al març de 2018 una sentència per la qual condemna a Espanya a retornar la multa que, a canvi de no ingressar a la presó, van pagar dos joves condemnats per cremar fa 11 anys una foto del Rei durant la Diada. La justícia europea considera que aquesta actuació va ser “una expressió simbòlica de la crítica política” i que els tribunals espanyols, l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, van vulnerar l’article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans relatiu a la llibertat d’expressió.

Atès que el Codi Penal ofereix més protecció a la Casa Real que a qualsevol altra institució o ciutadà de l’Estat, a través del delicte d’injúries a la Corona (articles 490.3 i 491). Per contra, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) té una jurisprudència molt clara i sòlida, en virtut de la qual els ordenaments no poden atorgar una protecció especial i qualificada als seus càrrecs i institucions més importants sinó més aviat al contrari, han de permetre un major grau de crítica. Això es justifica perquè es tracta d’institucions públiques que han de trobar-se subjectes al qüestionament i escrutini ciutadà en el marc d’una democràcia.

Atès que aquesta postura del TEDH es veu reafirmada pel Consell d’Europa i pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per qui la llibertat d’expressió és “la pedra angular de totes les societats lliures i democràtiques” afegint, a més —en una Observació específica sobre aquest tema en 2011— la “gran importància” que atorga el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics a “l’expressió sense inhibicions al debat públic sobre figures de l’àmbit públic i polític en una societat democràtica”. És per això, diuen literalment des de Nacions Unides, que “totes les figures públiques, fins i tot les que exerceixen els càrrecs polítics de major importància, com els Caps d’Estat o de Govern, poden ser objecte legítim de crítiques i oposició política”.

Atès que recentment el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució per reprovar el comportament del Rei pel seu discurs després de l’1 d’octubre de 2017, on va encoratjar la confrontació i la tensió i, embolicant-se en una Constitució que ja no representa a tota la societat, es va posar en la primera línia del bloc reaccionari. Una actitud irresponsable que va estar acompanyada d’un to dur i indesitjable. A aquesta reprovació se li ha unit la de l’Ajuntament de Barcelona i després, d’altres arreu l’Estat.

Atès que davant l’acord del Parlament, el Consell de Ministres va acordar demanar al Consell d’Estat que emetés amb urgència el seu dictamen preceptiu per impugnar-ho davant el Tribunal Constitucional, doncs el Govern considerava “políticament inacceptable” la proposició aprovada. A pesar que el Consell d’Estat ha recomanat no acudir al Tribunal Constitucional, declarant que el Parlament és lliure de fer judicis polítics, el Govern ho ha desoït i va anunciar el passat 26 d’octubre que interposarà un recurs contra el Parlament.

Atès que d’altra banda, arran dels enregistraments de Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, donades a conèixer per diversos mitjans de comunicació, hi ha indicis més que suficients per iniciar aquesta recerca al monarca emèrit. Després d’una primera denegació de la Taula del Congrés on s’al·legava que la inviolabilitat del Cap d’Estat impedia aquesta recerca — cosa que no compartim, doncs la inviolabilitat en tot cas s’hauria de circumscriure a actes de naturalesa política confirmats pel Govern—, el passat dimarts 23 d’octubre de 2018 es va denegar una segona petició. En ella se sol·licitava investigar a D. Juan Carlos de Borbó des de la seva abdicació en 2014, quan formalment va deixar de ser inviolable per estar únicament aforat.

Atès que resulta del tot inajornable materialitzar una reivindicació democràtica bàsica en aquest país com és la realització d’un referèndum sobre Monarquia i República.

El Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a proposta del grup municipal d’ICV-EUIA-PIRATES-E acorda:

PRIMER.- Instar al Govern de l’Estat a derogar el delicte d’injúries al Rei i a la Casa real dels articles 490.3 i 491 del Codi Penal, igualant la protecció penal de l’honor d’aquesta figura a la de la resta de ciutadans.

SEGON.- Rebutjar i condemnar el posicionament del Rei Felipe VI i la seva intervenció en el conflicte català, així com la seva justificació de la violència per part dels cossos policials l’1 d’octubre.

TERCER.- Reafirmar el compromís amb els valors republicans i apostar per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia.

QUART.- Instar al Govern i al Congrés dels Diputats al fet que es permeti investigar en seu parlamentària les accions realitzades per D. Juan Carlos de Borbó des de l’any 2014, moment en què deixa de ser inviolable jurídicament, i sobre qui recauen indicis suficients de delicte.

CINQUÈ.- Instar al Govern a convocar un referèndum d’acord a la Constitució perquè els ciutadans puguem decidir entre Monarquia i República.

SISÈ.- Comunicar aquest acord a tots els Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats, a les associacions de veïns i veïnes de la ciutat i a la federació d’associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat.

By |noviembre 27th, 2018|Mocions|0 Comments

Leave A Comment