Moció per implementar gratuïtament l’empadronament per a tothom

Home/Mocions/Moció per implementar gratuïtament l’empadronament per a tothom

Moció per implementar gratuïtament l’empadronament per a tothom

Nº 18 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 25 de setembre de 2018.

Presentada conjuntametn per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}, ERC i CUP-PA

REBUTJADA. En Contra: PSC i 2 no adscrits. Abstenció: PP i 1 no adscrit.

MOCIÓ PER IMPLEMENTAR DE MANERA EFECTIVA I PER A TOTHOM EL DRET A L’EMPADRONAMENT I PER LA GRATUÏTAT DE LES TAXES D’ELABORACIÓ D’INFORMES D’ARRELAMENT SOCIAL, D’INTEGRACIÓ SOCIAL, DE REAGRUPAMENT FAMILIAR I RENOVACIÓ DEL PERMÍS DE RESIDÈNCIA.

L’empadronament és l’acte de registrar-se a l’Ajuntament de residència habitual i determina que aquella persona és considerada veïna d’aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l‟administració té l‟obligació de garantir-ne el seu exercici. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s‟assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L 2/2003, de 28 d‟abril) i aquesta, per tant, és la porta d‟entrada a diversos drets considerats bàsics. De l‟empadronament depenen l’obtenció de drets i serveis com l‟accés al sistema sanitari, al sistema educatiu o la possibilitat de regularitzar la condició administrativa. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi.

L’informe al Parlament 2017 del Síndic de Greuges disposa que “la negativa a inscriure al padró a les persones que, efectivament, hi resideixen habitualment pel sol fet de no poder lliurar un títol d‟ocupació, no està fonamentada en criteris jurídics. La decisió sobre la inscripció s‟ha de basar en la residència efectiva al domicili de l‟alta i no en el dret a residir a l‟habitatge. Aquest darrer cas implica jutjar qüestions de naturalesa privada que no són competència de l‟Administració local. El padró és un registre administratiu, en el qual consten els veïns del municipi i reflecteix el domicili on hi resideixen, amb independència dels drets que puguin correspondre‟ls-hi o no pel fet de residir-hi”.

Amb la mateixa voluntat, s’expressa la resolució de 4 de juliol de 1997 de la presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal, quan assenyala que “[… ] la possibilitat que l’Ajuntament demani al veí el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada, sinó que té com a única finalitat servir d‟element de prova per acreditar que, efectivament, el veí viu al domicili que ha indicat”.

De la mateixa manera, les persones sense domicili fix o sense llar que resideixin al municipi poden ser inscrites al padró municipal si així ho sol·liciten, ja que, malgrat no posseir un títol de propietat o un contracte de lloguer d’habitatge, poden acreditar la seva residència a través d’altres procediments o actuacions administratives, segons estableix la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Coordinación de Competencias, sobre gestió del padró municipal.

L‟empadronament d’aquestes persones s‟ha de realitzar sense condicionants ni requeriments específics, ja que aquesta pràctica podria incomplir la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, que no detalla restriccions o requisits per fer constar la residència del sol·licitant d‟empadronament i no comporta a la ciutadania altres obligacions més enllà de la mera inscripció.
Per tant, segons detalla l‟informe del Parlament de l’any 2010 del Síndic de Greuges, “el padró no és un instrument per combatre les situacions de sobreocupació. Així mateix, la guia de recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració, que ha rebut el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya, estableix que “el padró tampoc és un mecanisme de control del parc d’habitatge” i que “demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits i d‟altres dificulta l’empadronament i, per tant, va en detriment dels objectius del padró”.

Atès que l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar, a data d‟abril de 2017, una moció en la qual es reconeixia la figura de l’empadronament sense domicili fix o sense suport documental, sota la fórmula de domicili fictici‟.

Atès que són molts els testimonis d’entitats, assemblees i col·lectius de persones migrades de l’Hospitalet de Llobregat que asseguren que encara hi ha persones que es troben amb problemes administratius per gestionar el seu padró al municipi de l’Hospitalet. I atès que existeixen moltes casuístiques derivades del marc de restriccions de la llei d’estrangeria d’àmbit estatal, o fruit de motius socioeconòmics.

Atès que l’Ajuntament, l’any 2016, va expressar “el seu compromís amb polítiques que garanteixin la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s com a administració local a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista” i també “la defensa d‟aquest Ajuntament al dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l‟article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans” (amb la seva adhesió al manifest Casa Nostra Casa Vostra, mitjançant l‟aprovació de la moció que ho demanava).

Atesa la vigència de „l’ordenança fiscal núm. 2.18: „reguladora de la taxa per l’elaboració d’informes d‟arrelament social, d’integració social, de reagrupament familiar i renovació del permís de residència‟ que estableix taxes municipals amb preus de 60,5 i 105,05 euros per cadascun dels informes sol·licitats.
Atès que aquestes taxes són un element de discriminació econòmica, degut al seu elevat import i a la seva obligatorietat per accedir a drets socials, essent majoritàriament els i les veïnes sol·licitants dels informes, classes populars i treballadores.

Atesa la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d‟emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d‟una resposta institucional de març de 2016, a la qual es recull a l’apartat XII de regulació d’estrangers:
d) Instar a les administracions locals, en virtut de la legislació vigent, a llevar els obstacles a l‟empadronament efectiu de totes les persones que habiten als diferents municipis i a facilitar i promoure aquest empadronament, més enllà de les condicions de residència o de la situació administrativa d’aquestes persones.
e) Suprimir les taxes establertes per la Generalitat, als informes d’arrelament que en depenen, i instar a la resta d‟administracions a adoptar la mateixa mesura de facilitació dels tràmits d‟estrangeria.

El Ple de l‟Ajuntament de l‟Hospitalet de Llobregat, a proposta dels grups municipals d‟ICV-EUiA-Pirates-E, ERC i CUP-Poble Actiu, acorda:

PRIMER.- Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, sense cap mena de restricció, atenent al que disposa la legalitat vigent:

A) El títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble és recomanable però no imprescindible per a la tramitació del padró, tal i com regula el Reial decret 1690/1986.

B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:

● Persones sense domicili fix o sense sostre. Entenent com a supòsits en els quals es pot aplicar un domicili fictici municipal o en el seu defecte el d’una entitat o ONG, com a adreça de referència del padró, quan es tracta de:

 Persones amb passaport o document identificatiu vigent, i sense document acreditatiu del domicili al seu nom, que viuen/ocupen una casa, i tenen voluntat de transitorietat.

 Persones amb passaport o document identificatiu vigent, i sense document acreditatiu del domicili al seu nom, que viuen/ ocupen una casa, quan:

o La persona titular de l’edifici no vol facilitar cap acreditació ni autorització, ni permet inspeccions municipals per comprovar la residència de qui demana el padró.

o La persona que es vol empadronar no vol facilitar la localització del seu domicili.

o Viu en una pensió on NO li permeten l‟empadronament.

 Persones amb passaport vigent, itinerant, que viuen en un infrahabitatge, sota un pont, a un caixer, amb el supòsit raonable què no hi puguin arribar les comunicacions.

 Persones sense passaport vigent, però que puguin presentar algun altre document acreditatiu de la seva identitat o de l‟inici dels tràmits de recuperació del passaport amb el seu consolat.

● Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència quan no hi hagi un títol que n’avali l’ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot:
a) acceptar altres documents (p. ex. factures de subministraments)
b) demanar un informe a la policia local o
c) fer-hi inspeccions a partir de les quals, si es confirma que el veí hi viu, l’haurà de donar d’alta al padró.

SEGON.- Impulsar un manual d’ús del tràmit del padró, per tal de sistematitzar el treball i assegurar resultats homogenis per a la totalitat de tràmits relatius al Padró Municipal d‟Habitants, al llarg del temps i per les diferents persones que intervenen en aquest procés. Aquest manual s‟atindrà -i garantirà- els criteris establerts al Reglament de Població i Demarcació Territorial i la Resolució de 16 de març de 2015 i la seva elaboració hauria de seguir un procediment d’incoació de l’expedient, constitució de la comissió redactora, aprovació inicial del text pel Ple, exposició pública, aprovació definitiva i publicació al BOP, amb l’objectiu d’esvair tots els dubtes. Aquest manual es farà amb la participació d’entitats, col·lectius i associacions veïnals de la ciutat i es difondrà entre les entitats del sector i agents socials del municipi.

TERCER.- Donant compliment a la Resolució 17/XI de març de 2016, del Parlament de Catalunya, i amb l’objectiu d’aplicar els canvis a l’any 2019, iniciar, en el termini més curt possible, els tràmits per a la modificació de l’ordenança fiscal de l’Hospitalet de Llobregat núm. 2.18 reguladora de la taxa per l’elaboració d’informes d‟arrelament social, d’integració social, de reagrupament familiar i renovació del permís de residència. Aquesta modificació comportarà l’eliminació de les taxes, garantint la gratuïtat dels informes demanats, mitjançant la fórmula d’eradicació de les taxes o mitjançant bonificacions del 100% del seu import.

QUART.- Donar trasllat dels següents acords a la Casa de la Reconciliación de Can Serra, a l’Assemblea de la Tancada de persones migrades de l’Hospitalet de Llobregat, a “papers per a totes‟, a ABD-Comunitat Activa, Càritas, Mujeres Pa‟lante, a les delegacions locals, o en el seu defecte comarcals, de CCOO, UGT, CGT, CATAC, CNT, COBAS, a l’Assemblea Local de Creu Roja a l‟Hospitalet, a l’Associació Solidària la Llumeneta, a l’Associació Cultura Tretze, a la Fundació Akwaba, a l’Associació Educativa Itaca, a l’assemblea Social 15-M Guinardó- Can Baró, i a les entitats que consten al Registre municipal d‟entitats, dins de la categoria: “Religioses – Moviments Religiosos” i a les que consten dins de la categoria: “Entitats Socials – Interculturalitat” i “Entitats Socials – Auxili, Drets Humans, Tercer Món”.

By |septiembre 25th, 2018|Mocions|0 Comments

Leave A Comment