Moció per la pau al Iemen

Home/Mocions/Moció per la pau al Iemen

Moció per la pau al Iemen

Nº 26 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 22 de maig de 2018.

Presentada CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}

 

MOCIÓ PER LA PAU AL IEMEN

Atès que la Guerra Civil del 2014 no ha sorgit de sobte. Ni és conseqüència de la presa de la capital, Sanà, pels huzíes, ni de les revolucions àrabs. Que la no resolució i nefasta gestió dels conflictes armats i tribals, i les ingerències històriques de països com Egipte, Aràbia Saudita i Gran Bretanya, sobretot, han creat un mapa molt complicat. I que el 1990, es va unificar la República Àrab del Iemen o Iemen del Nord amb la República Popular del Iemen o Iemen del Sud, va albirar una possibilitat per la reconciliació i el progrés del conjunt del país.

Atesa la convulsa història de el Iemen, on el Nord va aconseguir la independència el 1918 amb la partició de l’Imperi Otomà i va ser objecte després del domini de nacionalistes (defensats per l’Aràbia Saudita) i republicans (defensats per l’Egipte de Nasser). Per la seva banda, el Iemen del Sud va formar part del protectorat britànic fins a 1967 i es va constituir com l’únic Estat àrab comunista a partir de 1969. Als 70, es van aguditzar els enfrontaments entre els dos estats, el que va generar dues guerres civils el 1972 i 1979. Després de la reunificació, el 1990, la convivència no va ser fàcil i va donar lloc a una nova guerra civil el
1994 en què el nord va imposar la seva hegemonia.

Atès que al país ha imperat des de sempre una estructura tribal, sobretot al nord, on es troben les dues tribus més importants. Milers de persones segueixen respectant l’opinió dels xeics o caps de les tribus, els quals poden arribar a legitimar o no opcions de govern. Com va ser el cas de Saleh (també zaydí), que va ser recolzat pels huzíes quan va ser elegit president de la República Àrab del Iemen en els anys 70. La idea d’un Estat central és recent i aliena al cos polític i social del país.

Ates que amb motiu de les revolucions àrabs, els iemenites es van rebel·lar contra el règim corrupte del president Ali Abdullah Saleh a través de manifestacions pacífiques reprimides violentament pel govern. El 2012, es va destituir Saleh i va assumir la presidència Abd Rabbuh Mansur al-Hadi després d’un referèndum.

En aquest context, els rebels huzíes van conquerir la capital de Sanà enmig de les protestes de la població contra l’alça de la gasolina. El 2015, van dissoldre el Parlament i Hadi es va veure obligat a renunciar al seu càrrec, encara que més tard va aconseguir fugir a Aden i va revocar la seva renúncia. Els separatistes del sud i les forces lleials a Hadi, amb seu a Aden, es van enfrontar amb els huzíes, lleials a Saleh. Així va començar la darrera Guerra Civil.

Atès que el març del 2015, després de la presa dels huzíes de les ciutats de Taiz i Moka i la fugida de Hadi del país, una coalició internacional guiada per l’Aràbia Saudita va llançar operacions militars aèries per restaurar el govern de Hadi. Els Estats Units van prestar el seu suport logístic per a la campanya. De nou Aràbia Saudita intervé en els conflictes d’Orient recolzada pels EUA, donant suport a grups yihadistes i salafistes, com Al Queada i ISIS, els grans beneficiats d’aquesta il·legal intervenció. Sobre el terreny, cap victòria militar i si innumerables casos de violació dels DDHH i crims de guerra, de lesa la Humanitat (bombardejant hospitals, col·legis i zones residencials densament poblades, matant a centenars d’infants, dones i gent gran -fins i tot en funerals i bodes, provocant centenars de morts per l’aviació saudita-) que han de ser investigats. La població civil viu extremes necessitats i penúries agreujades pel bloqueig que realitza Aràbia Saudí i els seus aliats per terra, mar i aire, que coincideix amb l’embargament i l’apagada mediàtica del conflicte imposat per Riad i els seus aliats occidentals.

Atès el demolidor silenci de l’Unió Europea, que creu que no té gens d’interés directe sobre el conflicte, sense entendre que un allargament i acarnissament del conflicte, a banda del deure ètic i moral de defensa dels DDHH, que tantes vegades enarbola l’UE (quan interessa, clar), suposarà més refugiats i més dolors al Mare Nostrum, i d’altre, que grups terroristes jihadistes puguin oferir una “sortida” a sectors de la població atemorida i sotmesa.

Atès que el conflicte armat s’ha reprès amb força inusitada amb un augment considerable de víctimes entre els civils en les últimes setmanes. Segons Nacions Unides, han mort al voltant de 12.000 persones des que va començar la guerra, la major part civils, i d’ells, uns 5.000 són infants. Altres fonts parlen de 25.000 morts. D’una població de 26 milions de persones, 22 milions necessiten ajuda humanitària, i 7 milions en depenen en exclusivitat. Es considera ja el drama humanitari més gran del planeta, per davant ja de la guerra de Síria.

Ates l’informe d’Amnistia Internacional que ha documentat desenes d’accions militars, que posen de manifest com totes les parts en el conflicte han comès violacions greus de drets humans i del dret internacional humanitari, inclosos crims de guerra, però destacant 36 atacs aeris en sis governacions (Sanà, Saada, Hayyah, Al Hudayda, Taiz i Lahij) per part de la coalició dirigida per Aràbia Saudita, que van violar el dret internacional humanitari -les normes que s’apliquen durant els conflictes, també conegudes com a “lleis de la guerra” – i van causar la mort de 513 civils (d’ells, almenys 157 nens i nenes) i ferides a 379. Alguns
d’aquests atacs semblen haver estat dirigits deliberadament contra civils i béns de caràcter civil com hospitals, escoles, mercats i mesquites, per la qual cosa podrien constituir crims de guerra.

Segons el mateix informe, la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita ha emprat bombes de dispersió, armes explosives letals l’ús està prohibit pel dret internacional. En ser llançades, aquestes armes alliberen desenes -de vegades centenars- de “mini bombes” que sovint queden sense explotar i poden causar terribles ferides molt després de l’atac. Amnistia Internacional ha documentat l’ús per part de la coalició d’almenys quatre tipus de bombes de dispersió, inclosos models fabricats a Brasil, Estats Units i Regne Unit. Amnistia Internacional ha investigat també 30 atacs terrestres a Aden i Taiz -duts a terme per forces tant favorables com hostils als huzíes- en què no es va distingir entre combatents i població civil, i en què van morir almenys 68 civils, la majoria dels quals eren dones, nens i nenes. Combatents de tots dos bàndols han emprat armes de poca precisió, com foc d’artilleria i morter o coets Grad, en àrees civils densament poblades. També han operat en zones residencials, llançant atacs des d’habitatges, escoles i hospitals, o en els seus voltants. Tots aquests atacs són violacions greus del dret internacional humanitari i podrien constituir crims de guerra. En Sanà i altres zones sota el seu control, els huzíes i els seus aliats continuen detenint arbitràriament a persones, sotmetent a moltes a desaparició forçada i imposant condemnes a mort després de judicis flagrantment injustos. Entre els
afectats per aquestes mesures hi ha persones l’únic “delicte” ha estat exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, com a periodistes, persones crítiques i membres de la minoritària comunitat bahai. Per la seva banda, les forces contràries als huzíes i aliades al president Hadi i a la coalició també han dut a terme una campanya d’intimidació i fustigació contra el personal hospitalari de Taiz, i estan posant en perill a la població civil en haver apostat a combatents o establert posicions militars a prop de centres mèdics.

Atès la denúncia feta des d’Intermón Oxfam que situa la venda d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita, contribuint a perpetuar el conflicte en compte de destinar aquest fons a ajuda humanitària o aixecar l’embargament que pateixen ports i aeroports imenites. Espanya va autoritzar 202 llicències d’exportació d’armes a l’Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Emirats Àrabs Units, Jordània, Kuwait, el Marroc i Qatar. D’acord amb la informació facilitada per Intermón, la xifra d’exportacions d’armes a la coalició saudita és gairebé mil vegades més gran que la destinada a ajuda humanitària al Iemen des de l’inici del conflicte, que ascendia a 1,3 milions d’euros fins a desembre de 2017.

Atès que diversos d’aquests països són estats part en el Tractat sobre el Comerç d’Armes, l’objectiu és “reduir el sofriment humà” i que prohibeix les transferències d’armes si existeix un alt risc que siguin utilitzades per cometre violacions greus del dret internacional.

Atès que Amnistia Internacional insta tots els Estats que garanteixin que no se subministra a cap de les parts en conflicte al Iemen -directament o indirectament- armes, municions, equips militars o tecnologia que es puguin utilitzar en el conflicte fins que cessin aquestes greus violacions. Això s’aplica també al suport logístic i econòmic a aquestes transferències.

Atès que l’ambaixadora de la Unió Europea per al Iemen, l’espanyola Antonia Calvo Porta, i l’enviat especial de NNUU, el britànic Martin Griffiths, encarregat de tractar de mediar per posar fi al conflicte al país, han fet alguns pasos, tot i els bombardejos de Arabia Saudita.

Atès que sabem que no s’assisteix a un conflicte únic, i s’entrecreuen lluites pels poders regionals, locals i internacionals, conseqüència, tant d’esdeveniments recents, com del passat. Pero reconiexent que el present i futur del Iemen pertany al seu poble, i la Comunitat Internacional, en particular les NNUU i l’antiga metropoli tenen una responsabilitat moral i històrica d’ajudar al respecte del DDHH i retornar a escenaris de pau i progrés, també en aquest racó del Golf Persic, tant lluny i tan a prop de casa nostra.

Per tot això, el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Pirates-E, proposa els següents acords:

PRIMER.- Instar al Govern d’Espanya a què no vengui armes a cap de les parts en conflicte, en particular a l’Estat agressor de l’Aràbia Saudita i la resta de nacions coaligades.

SEGON.- Instar al Govern d’Espanya a traslladar iniciatives als diversos organismes internacionals (UE, NNUU, Foro Mediterráneo, OCDE, etc.) i altres actors privats amb capacitat per intervenir-hi, a impulsar totes les iniciatives necessàries per aconseguir una treva duradora, que permeti atendre de manera urgent a la població civil, que suposi la fi de les ingerències de les nacions que actualment i participen i que s’estableixin canals i actors facilitadors de la reconciliació nacional.

TERCER.- Instar als organismes de cooperació i emergència de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Generalitat, l’Estat i altres entitats públiques, a què incrementin les partides d’ajuda humanitària a aquesta regió en conflicte i que apostin per altres fórmules de cooperació per la reconstrucció del país.

QUART.- Donar trasllat al Ministeri d’Assumptes Exteriors, al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat, a Amnistia Internacional-España, Creu Roja-España i al CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats).

Leave A Comment