Moció de regulació del lloguer

Home/Mocions/Moció de regulació del lloguer

Moció de regulació del lloguer

Nº 33 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 28 de novembre de 2017.

Presentada per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}.

Aprovada parcialment. Vots en contra per punts del PSC, PP, C’s i No adscrits.

 

MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL LLOGUER I LA CREACIÓ D’INSTRUMENTS DE CONCERTACIÓ ECONÒMICA AMB ELS ENS LOCALS PER A LA REHABILITACIÓ D’HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER.

Atès que els canvis en el mercat immobiliari als pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona, i en concret a l’Hospitalet de Llobregat, a causa de l’esclat de la bombolla immobiliari, la restricció del crèdit i la precarització laboral han generat una demanda dels habitatges en règim de lloguer. Aquest fet unit a fenòmens com la turistificació, la gentrificació de determinats barris i les operacions de fons especulatius internacionals que estan invertint els seus actius en propietats immobiliàries, ha comportat un augment desmesurat dels preus i l’expulsió de veïnat i desarticulació de molts barris. Aquests processos han tingut un efecte demolidor sobre els preus. Només durant el 2016, els lloguers s’han encarit un 14,6% a Catalunya i un 16,2% a la demarcació de Barcelona. Aquesta situació és alarmant; l’actual regulació del lloguer desprotegeix els inquilins i les inquilines pel que fa a la durada del contracte, especialment arran de la “Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas” (Ley 4/2013), que modificava la Llei d’Arrendaments Urbans (Ley 29/94) que entre d’altres temes, escurçava els terminis dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys, i ampliava les causes per les que els propietaris podien recuperar l’habitatge, afeblint la posició i els drets dels inquilins i inquilines. En definitiva una modificació legislativa que tenia com a objectiu endurir les condicions donant majors facilitats per als desnonaments. Només cal recordar que a la ciutat de Barcelona, el 83% dels desnonaments són com a conseqüència de l’aplicació de la llei d’arrendaments (LAU).

Atès que som en un temps clau per a les polítiques de regulació del lloguer, donat que ara finalitza el termini de tres anys dels contractes de lloguer signats sota la reforma operada el 2013 i ens podem trobar davant d’una onada de famílies expulsades dels seus habitatges perquè els incrementen el preu del lloguer. Famílies que es veurien obligades a buscar un altre pis amb preus inassolibles i amb un contracte que tornaria a ser de tres anys. És a dir, d’aquí a tres anys podrien ser expulsades de les seves cases perquè no poden pagar el lloguer. Però no només podrien ser expulsades dels seus habitatges, sinó també dels seus barris, que perden a les seves veïnes i veïns i es transformen en aparadors per al turisme o en zones residencials només per a persones amb alt poder adquisitiu. Això es diu segregació urbana: les famílies amb menys recursos econòmics quedaran relegades als afores de les ciutats, mentre que els centres històrics resten fora de l’abast d’una majoria, és a dir, la màxima expressió de la desigualtat en el sí de les trames urbanes.

Atès que en aquest context de pressió sobre el mercat de lloguer, d’inestabilitat, d’escassetat d’oferta i amb preus molt elevats, la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial va preveure a la seva Disposició Final Sisena, que el Govern aprovaria els criteris d’acord per regular els arrendaments urbans a Catalunya i, en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor de la llei, s’elaboraria un projecte de llei per facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, garantint la seguretat i l’estabilitat de la relació contractual, i l’adopció de mesures per evitar increments desproporcionats de les rendes. Ara bé, les mateixes conclusions del grup de treball avancen que les competències en matèria de regulació del lloguer són del govern central de manera que es produirà un conflicte entre la Generalitat i el Govern de l’Estat Espanyol que caldrà resoldre per contribuir satisfactòriament a l’encaix jurídic i complementarietat funcional de les mesures legislatives que desenvolupin ambdues administracions. La resposta del govern central no s’ha fet esperar i la Generalitat va rebre el març de 2017 una comunicació de l’Estat espanyol per resoldre les discrepàncies en relació amb diferents articles i disposicions de la Llei 4/2016, entre els quals es troba l’esmentada Disposició Final Sisena, de manera que el conflicte s’ha traslladat a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Atès que amb motiu de la Llei 4/2016, el 13 de setembre de 2016 el govern de la Generalitat va crear un grup de treball per debatre els criteris que hauria de tenir la futura llei de d’arrendaments urbans de Catalunya i afrontar diferents temàtiques com la seguretat en la tinença i l’assequibilitat que s’haurien de traduir en una durada major del contracte que permeti projectar la vida de les famílies en el seu habitatge, reintroduint el contracte de lloguer de cinc anys més tres, l’establiment de contractes de llarga durada, l’abordatge dels desnonaments per impagament de lloguer, o la creació d’un Índex de Referència dels Preus. El grup de treball va finalitzar la seva tasca el passat 17 de gener de 2017 i el passat 6 de juny el Director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va presentar les conclusions davant de la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya.

Atès que l’Agència d’Habitatge de Catalunya acaba de fer públic a través del seu lloc web l’índex de referència de preus de lloguer aplicava exclusivament a 27 municipis: Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú, Girona, Figueres, Olot, Blanes, Tarragona, Reus, Tortosa i Lleida, molt lluny encara dels 234 municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada de l’Annex de la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Cal doncs apressar el Govern perquè aprovi el decret que crearà aquest índex, el qual podríem considerar com a un primer pas en la intervenció del mercat de lloguer, fins ara autoregulat i en una espiral d’encariment de les rendes.

Atès que l’índex de referència es fonamentarà en les fiances de lloguer dipositades a l’INCASOL. Sobre aquest preu s’aplicaran criteris correctors en funció de la superfície del pis, la ubicació, l’antiguitat, els treballs de conservació, accessibilitat i eficiència energètica. Aquest indicador ha de servir, doncs per a tenir un mercat immobiliari residencial en lloguer més estable, més dinàmic i més transparent, ara bé, aquest índex és “de referència”, és a dir, orientatiu. No podrà establir preus vinculants, i per tant la seva aplicació creiem que serà incerta. Entenent la mesura com d’impuls i de caràcter informatiu cal que vagi acompanyada de mecanismes coercitius com per exemple, donar preferència en els ajuts a la rehabilitació als propietaris que lloguin per sota del preu marcat a l’índex, o impedir l’accés a l’aval del lloguer que dóna la Generalitat als que el lloguin per sobre d’aquest preu.

Atès que els ens locals tindrem un paper clau en el desplegament de l’índex, ja que la seva aplicació es produirà en aquells municipis on els Ajuntaments acordin acollir‐s’hi, però també pot servir com a política inspiradora per al govern central, per tal que amb els instruments de política fiscal (per exemple a l’impost sobre la renda o el de societats als propietaris) puguin bonificar o penalitzar respectivament els lloguers que es trobin per sota o per sobre de l’índex.

Atès que aquesta mesura per a ser efectiva hauria d’anar acompanyada d’una nova llei d’arrendaments urbans proteccionista que estableixi un control de preus dels lloguers per aconseguir que els llogaters puguin continuar en els habitatges pagant imports proporcionals als seus ingressos i alhora puguin cobrir les necessitats bàsiques –alimentació, ensenyament, vestit, salut, cultura- amb dignitat i normalitat. Una mesura que hauria d’anar associada a l’impuls i reforçament de les polítiques d’habitatge, tendents a contrarestar les oscil·lacions del mercat lliure de l’habitatge oferint seguretat d’allotjament a les famílies.

Atès que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, té per missió vetllar pel compliment del dret a l’habitatge digne i entre aquestes mesures es troba l’ampliació del parc municipal d’habitatge i l’oferta d’habitatge assequible.

Atès que  el ple municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat en data de 22 de novembre de 2016 va aprovar la “Moció per l’ampliació de la xarxa d’habitatge públic de lloguer social de l’Hospitalet de Llobregat”.

Atès que la Diputació de Barcelona va aprovar a la Junta de Govern Local de 24 de novembre de 2016 un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge en matèria d’Observatori d’Habitatge, amb l’objectiu d’aglutinar la informació disponible en matèria d’habitatge. Conveni en què no consta cap aportació econòmica per part d’aquesta institució.

Atès que la Diputació va crear la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge com espai d’interrelació, transferibilitat de coneixement i intercanvi d’experiències entre els ens locals de la demarcació, amb l’objectiu de fomentar el treball conjunt, la coordinació i la generació d’instruments per a gestionar millor les polítiques d’habitatge i que en l’actualitat compta amb un total de 84 ens locals adherits dels 311 de l’àmbit territorial de Barcelona.

Atès que la Diputació disposa d’altres instruments de cooperació econòmica amb els ens locals a través del Catàleg de Serveis 2017 com la detecció i intervenció en habitatges desocupats, els estudis i els informes estadístics d’habitatge, el foment del lloguer assequible i de la gestió d’habitatges municipals o cedits, els plans i programes locals d’habitatge, la millora energètica i condicionament d’habitatges municipals o cedits, a banda dels ajuts directes a propietaris i propietàries per a l’arranjament.

Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUIA-PIRATES-E, proposa al ple de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar el govern de l’Estat què reguli i acordi amb la Generalitat de Catalunya l’establiment dels mecanismes legislatius que permetin comptar amb marcs reguladors propis i adaptats a la realitat del territori, per tal que es pugui legislar sobre el mercat privat de lloguer lluitant contra els  increments indiscriminats en el preu dels lloguers, o en el seu cas, què doti d’autonomia i capacitat a la Generalitat i a les administracions locals per avançar en l’establiment de mesures que relacionin la pujada del preu dels lloguers amb el nivell de rendes de la població i les característiques de l’habitatge i del barri i puguin prendre mesures de caràcter transversal, amb la participació de totes les administracions i agents implicats, per impedir lloguers abusius, d’acord amb els principis establerts a la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Els criteris d’una llei de lloguer han de considerar l’habitatge com un dret humà i tenir en compte la seva funció social, i no facilitar la inversió i especulació amb ella.

SEGON.- Instar al govern de l’Estat que derogui aquelles modificacions de la llei d’arrendaments urbans per revertir la situació de vulnerabilitat a la que actualment estan exposades les persones arrendatàries, incloent les següents mesures de mínims:

  1. Millorar les garanties judicials de les persones arrendatàries de bona fe amb la finalitat que puguin presentar oposició al desnonament (derogació “de facto” del desnonament exprés).
  2. Establir un temporalitat mínima de contracte de 5 anys i 3 anys de pròrroga tàcita, estimulant alhora l’establiment de contractes de lloguer de llarga durada i de caràcter estable.
  3. Reinstaurar l’obligació de fer referència a la variació anual del preu del lloguer a l’índex de preus de consum (IPC).

TERCER.- Instar el govern de la Generalitat a continuar i enfortir les actuacions per a lluitar contra la gentrificació a través dels ajuts al pagament de l’habitatge i l’ampliació del parc públic d’habitatge i de l’oferta d’habitatge de lloguer social, així com a impulsar polítiques de rehabilitació habitacional que incloguin clàusules antigentrificació similars a les propostes que han desenvolupat altres ciutats (Paris, Berlin, Londres,…) que afronten problemes semblants.

QUART.- Instar el govern de la Diputació de Barcelona a mantenir actualitzades les dades de l’Observatori Local d’Habitatge amb l’objectiu, entre d’altres, de proporcionar informació útil per a la implantació territorial de l’índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, així com la introducció de noves funcions i continguts com la creació d’un cens d’habitatges buits de la demarcació, l’estat del parc d’habitatge, les necessitats de rehabilitació i regeneració urbana, la innovació en la construcció, les noves tinences i la gentrificació en entorns urbans i barris

CINQUÈ.- Instar el govern de la Diputació de Barcelona a acabar de concretar la seva col·laboració en la creació de l’Observatori d’Habitatge segons consta al conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge.

SISÈ.- Instar el govern de la Diputació de Barcelona a reclamar major participació i col·laboració en els treballs de desenvolupament normatiu en matèria d’habitatge que emprèn el govern de la Generalitat tal i com expressa el conveni subscrit amb el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

SETÈ.- Instar el govern de la Diputació de Barcelona a impulsar i reforçar la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge.

VUITÈ.- Instar el govern de la Diputació de Barcelona a potenciar els instrument de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d’aquells habitatges que es posin a disposició de la Borsa de Lloguer Social del municipi.

NOVÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Ministerio de Fomento, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, els grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, els municipis de la demarcació de Barcelona, les entitats municipalistes de Catalunya, les PAHs de l’Hospitalet de Llobregat, el Sindicat de Llogaters i Llogateres, les associacions de veïns i veïnes i la Federació AAVV de l’Hospitalet de Llobregat.

By |noviembre 30th, 2017|Mocions|0 Comments

Leave A Comment