Nº 31 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 26 de març de 2019.

Presentada per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}

APROVADA PARCIALMENT . PSC i 2 No ads en contra dels punts 2,3,4 i 10. PP abstenció dels punts 2, 3, 6 i 10. Vot de qualitat de l’alcaldessa en contra dels punts 2,3,4 i 10. 

MOCIÓ DE MILLORES ALS PARCS i AL VERD URBÀ DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Atès que els parcs i els boscos urbans són un valor per la ciutat i augmenten la qualitat de vida de la ciutadania sent elements imprescindibles socialment i ambientalment. Els parcs són un element del paisatge urbà que trenca amb el continu de zones edificades i construïdes i aporta un ampli ventall de beneficis relacionats amb els diversos usos i funcions que realitzen, tant per a l’ordenació més sostenible del territori i l’urbanisme municipal, com per a la qualitat de vida i el benestar de les persones.

Atès que els parcs aporten sensacions i vivències agradables que redunden en benefici de la salut i la qualitat de vida. El contacte amb la natura i amb un paisatge completament diferent al de l’entorn urbà habitual, influeix de forma positiva sobre l’estat emocional i físic de les persones, i crea les condiciones adequades per gaudir de valors més propers a l’essència biològica i psicològica humana. En aquest sentit, cada vegada hi ha més evidències científiques i empíriques sobre el fet que el vincle amb la natura ajuda a reduir els nivells d’estrès i té un efecte beneficiós sobre certs desequilibris mentals i emocionals.

Atès que els espais verds permeten també gaudir de valors com el silenci, la reflexió, o la contemplació, així com dels canvis en el cicle de la vida, els ecosistemes i la biodiversitat. La floració, la caiguda i sortida de les fulles, els cicles de reproducció dels ocells, els colors i olors de la vegetació…, són per a molts ciutadans la connexió més propera amb la natura, sobretot en el cas d’aquells que no poden desplaçar-se a altres indrets més allunyats.

Atès que els parcs i els espais verds urbans tenen un alt valor social, ja que faciliten, la realització d’activitats d’esbarjo i de lleure, individuals o en companyia d’altres persones, fet que ajuda a viure de manera compartida experiències i emocions. Passejar, córrer, fer esport, jugar, fer pícnics i àpats, o organitzar i participar en esdeveniments i festes, millora el benestar col·lectiu i reforça els vincles humans i la cohesió social.

Atès que els espais verds inscrits en el teixit urbà dels municipis aporten valors i funcions ambientals de primer ordre, ja que interactuen amb el cicle hídric, la qualitat de l’aire i acústica, la biodiversitat i el microclima de l’entorn construït i edificat.

Atès que la vegetació contribueix a la retenció de contaminants de l’aire procedents del trànsit i de determinades activitats industrials (com els òxids de nitrogen, les partícules, els òxids de sofre, el monòxid de carboni entre d’altres), a la captació de carboni que actua com a gas amb efecte d’hivernacle, a la regulació microclimàtica gràcies a l’ombra i a la humitat que aporta el verd, i a la percepció menys agressiva del soroll, ja que els parcs esdevenen illes de silenci en un entorn caracteritzat habitualment pel brogit del trànsit de vehicles de motor.

Atès que el sòl lliure permeable i la cobertura vegetal dels espais verds faciliten la retenció de l’aigua de pluja i la recàrrega de la capa freàtica gràcies a la major taxa d’infiltració, a diferència dels espais pavimentats, on l’aigua s’escola ràpidament fins als embornals i les canalitzacions subterrànies.

Atès que els parcs són alhora un atraient per a la fauna, tant si és per viure-hi o com a lloc de pas, fet que fa augmentar la biodiversitat animal local, tant pel que fa a ocells com a espècies de petits mamífers, rèptils, amfibis o insectes i artròpodes. Les característiques i ubicació dels parcs fan que aportin també diferents tipologies d’ecosistemes –malgrat que alguns en siguin més artificials– que enriqueixen el patrimoni natural i esdevenen elements de connexió amb la xarxa de corredors verds i la resta d’espais lliures del territori.

Atès que la ciutat té una mancança important d’espai lliure i de zones naturals, i que som la ciutat més densament poblada d’Europa. Aquesta elevada densitat de població exerceix una forta pressió sobre els recursos i sistemes naturals. Els espais construïts han de saber conviure amb els espais verds i les zones agrícoles, forestals, fluvials per configurar un mosaic divers i enriquidor que garanteixi la sostenibilitat i l’equilibri entre l’activitat humana i la dinàmica i funcionalitat dels ecosistemes.

Atès que en zones urbanes amb una elevada densitat de població, els parcs tenen una funció important a l’hora d’esponjar el teixit urbà i trencar amb el paisatge habitual dels carrers, on el trànsit i l’aparcament de vehicles és un dels principals protagonistes. Aquest esponjament dona també als ciutadans una percepció de la qualitat de vida més saludable, ja que redueix la densitat visual, especialment en aquells barris on la configuració dels carrers i la tipologia dels edificis dificulten la creació d’altre tipus d’espais oberts.

Atès que durant aquesta legislatura el govern ha infravalorant la importància i el concepte dels parcs urbans i les zones verdes, així com ha executat un retrocés en la dimensió de l’espai lliure i de la la naturalització de la ciutat que fa necessari reivindicar i posar en valor els parcs i del verd urbà.

Atès que hi ha una important deixadesa en la conservació i promoció dels parcs de la ciutat. Destaca l’estat del parc de Can Boixeras. A on tot el manteniment s’ha realitzat a la zona nova del camí de la fonteta, i que malgrat la signatura del conveni amb l’AMB, les actuacions per acondicionar-lo són totalment insuficients. Mal estat dels paviments, vegetació que cau, instal·lacions elèctriques precàries, senyalització inexistent i en mal estat, manca de serveis públics…

Atès que durant la legislatura molts carrers han vist desaparèixer completament la seva cobertura verda, tractant-se l’arbrat com si fos mobiliari urbà sense més implicació. Això ha fet perdre qualitat de ambiental, ha empitjorat la qualitat de l’aire, ha incrementat la contaminació acústica i ha augmentat l’efecte illa de calor sense haver plantejat solucions alternatives per assolir la fita de carrers accessibles i verds.

Atès que la gestió estratègica i urbanística de la present legislatura s’ha caracteritzat per la creació de zones verdes i parcs urbans que només es guanyen sobre el paper al intentar reconvertir espais que ja existeixen com a zones verdes o agrícoles en l’actualitat, i que ja aporten tots el beneficis citats als atesos anteriors.

Atès que hi ha hagut nombroses requalificacions de zones de vials com a zona verda durant la legislatura. La última al ple de febrer on es requalifica part de la plaça de l’Escorça per poder edificar un nou edifici tancant la plaça Camilo José Cela. Aquest tipus de requalificacions només fan guanyar zones verdes sobre al paper, ja que o són petites zones verdes que ja existeixen en l’actualitat o directament es tracta de places dures o carrers amples que no aporten res en termes de qualitat de les zones verdes ni de l’espai natural a la ciutat. Altres actuacions proposen la creació de nous parcs en espais actualment no
edificats, com la zona agrícola de Cal Trabal, proposant la construcció massiva d’edificis que desvirtuen completament les zones naturals i els espais lliures. Tenim exemple a l’ARE de la Remunta o al projecte de Cosme Toda, on la creació dels nous espais verds es transformen en realitat en interiors d’illa de petites dimensions o en espais intersticials entre edificis. Les zones verdes i els espais lliures es miren així només a nivell numèric sobre el paper i no amb criteris de qualitat ni socials ni ambientals.

Atès que durant la legislatura 2015-2019 s’ha fet una actuació urbanística concreta que canviava l’ús de zona verda a equipament en un dels parcs que es poden considerar de tamany mitjà-gran de la ciutat com és el cas del Parc de la Torrassa. A l’inici de la legislatura es va aprovar al ple municipal una modificació puntual del PGM a on es substituïa una part de la zona verda del parc de la Torrassa per qualificar-la com a equipament. Aquesta requalificació venia de la ma d’un treball previ i dels acords adquirits amb la ciutadania i la comissió d’entitats per la instal·lació d’un camp de Fútbol que dinamitzés la part del parc que no estava consolidada encara. Aquesta modificació puntual per canviar de zona verda a equipament es va aprovar entenent que hi havia solucions per tal que la creació de l’equipament no suposés un impacte excessiu al conjunt del parc, al no haver-se d’edificar cap volum per ser un camp a l’aire lliure i donada la possibilitat d’ampliar el parc en un futur incorporant la zona de l’actual central elèctrica. Malgrat la transformació de part de la zona verda en equipament, el parc de la Torrassa podia continuar amb la seva característica de gran espai urbà lliure.

Atès que malgrat aquesta potencialitat positiva de mínim impacte del projecte del camp de futbol de la Torrassa, la solució constructiva adoptada finalment per l’equip de govern sí té un impacte important per la solució del mur de contenció de terres de gran alçada, a més de que la compensació de la zona verda del parc de la Torrassa en altres zones de la ciutat no ha tingut la qualitat inicial, havent qualificat com a zona verda voreres i els talussos de sortida de la ronda al barri de Sanfeliu.

Atès que aquesta actuació al parc de la Torrassa s’ha malentès per part del govern municipal que ha decidit posar en qüestió la integritat d’altres parcs de la ciutat per continuar edificant i densificant el teixit urbà. Trobem el cas del parc de l’Alhambra, on el govern proposa construir un equipament esportiu destruint més de 5000 m2 del parc actual, transformant-lo a la pràctica en un interior d’illa i traslladant la qualificació de zona verda a altre espai de la ciutat.

Atès que el govern ha estat fent reunions amb veïns i veïnes i entitats del districte III per exposar la proposta de mutilació del parc de l’Alhambra. Aquestes reunions han mostrat un fort rebuig per part de la ciutadania cap a la proposta, i una forta defensa de la integritat del parc de l’Alhambra a la seva ubicació actual.

Atès que hi ha hagut una acció desproporcionada per part del govern municipal al parc de l’Alhambra, enderrocat tot el sistema de pèrgoles i la vegetació a ella al·legant motius de seguretat basats en una petició de bombers segons resposta de l’àrea.

Vista la incidència oberta per la guardia urbana en la que es basa l’acció de l’enderroc total de les pèrgoles del parc de l’Alhambra. A la incidència només es parla de dues columnes en mal estat que presenten despreniments del recobriment per corrosió de les armadures metàl·liques. Cal a dir que aquesta incidència dona una prioritat baixa a l’acció d’aquestes dues columnes.

Atès que amb la informació rebuda per part de l’àrea i les inspeccions visuals realitzades in situ queda en evidència que no hi havia risc estructural, i que tota la problemàtica era la possible caiguda de peces del recobriment a 2 columnes i les seves corresponents vigues degut a la manca total de manteniment de les mateixes i que aquestes deficiències es podien haver solucionat sense l’enderroc total.

Atès que els parcs urbans, les zones agrícoles els espais lliures i les zones verdes de la ciutat són escassos, el camí cap a la sostenibilitat i la petjada ecològica cero de la ciutat ha d’assegurar el manteniment i naturalització dels existents actualment i per l’ampliació i creació de nous espais sense augmentar la densitat edificatòria. Propostes com la fragmentació proposada al parc de l’Alhambra fan retrocedir a la ciutat en els àmbits socials, ambientals, econòmics i patrimonials.

Atès que cal que les administracions públiques dinamitzin els parcs urbans per fomentar l’ús cívic i socials d’aquests espais.

El Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a proposta del grup municipal d’ICV-EUIA-
PIRATES-E acorda:

1. Declarar que els parcs i l’espai lliure existents a la ciutat són un valor fonamental i instar al present i al futur govern municipal a treballar per la creació de corredors verds, ampliar, millorar i dinamitzar els parcs existents mantenint i dignificant els actuals.

2. Instar al present i al futur govern municipal a realitzar un pla de millora del parc de l’Alhambra al barri de Santa Eulalia amb la reposició i reconstrucció immediata de les columnes i les pèrgoles enderrocades així com de tota la vegetació desapareguda en les intervencions esmentades a la part expositiva.

3. Replantejar el Pla Urbanístic de Can Rigal, garantint la recuperació patrimonial i convertint la zona en una nova zona verda equipada per la ciutat.

4. Instar al present i al futur govern municipal a estudiar la priorització de zones verdes obertes per sobre dels parcs urbans tancats que inclogui el replantejament i modificació dels cercats als diferents parcs de la ciutat per fer les zones verdes mes obertes.

5. Instar al present i al futur govern municipal a crear zones de flora i fauna salvatge protegides.

6. Recuperació per a la ciutadania del sector de la masia Torre Gran i bassa de laminació, treballant per a la realització d’un gran parc on es combini la recuperació del bosc de ribera, la connectivitat amb la riba del riu al nord de la C-31 i la potenciació de la bassa de laminació com a espai per a la fauna amenaçada d’extinció de forma accessòria a la seva funció hidrològica.

7. Instar al present i al futur govern municipal a fer difusió entre els escolars i la ciutadania dels valors naturals del municipi, que malgrat ser dels més densament poblats del món també té àrees d’importància internacional.

8. Instar al present i al futur govern municipal a editar un catàleg d’arbres monumentals existents a la ciutat per a la seva conservació i divulgació.

9. Instar al present i al futur govern municipal a establir circuits esportius als parcs de la ciutat i a la Feixa Llarga donant compliment a la moció aprovada per l’impuls de circuits esportius a la ciutat i per potenciar i dinamitzar l’ús cívic.

10. Instar al present i al futur govern municipal a replantejar la planificació i gestió urbanística de la ciutat amb l’objectiu de mantenir i potenciar els espais verds i lliures actuals i la creació de nous parcs i corredors verds sense la massificació constructiva que proposa l’actual política urbanística del govern, i
garantint la recuperació i protecció patrimonial i natural.

11. Instar. al present i al futur govern municipal a augmentar de manera significativa de la cobertura verda als carrers i places de la ciutat.

12. Instar al present i al futur govern municipal a donar compliment de la moció de terrats vius i cobertes i façanes verdes aprovada durant aquesta legislatura per assolir les fites d’augment de la cobertura verda i de dinamització dels espais lliures de la ciutat.

13. Donar trasllat d’aquests acords a la Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Depana, El Casalet, La Saboga, Padrins del Riu, Perseu, al Centre d’Estudis de L’Hospitalet de Llobregat, a la FAAVV de L’Hospitalet de Llobregat, a les AVV de l’Hospitalet de Llobregat i a la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.