Moció per l’ampliació de la xarxa d’habitatge públic de lloguer. 

Nº 23 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 22 de novembre de 2016.

Presentada per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES-E}.

APROVADA. A favor: C’s, CanviemLH, PP, ERC, CIU, CUP-PA / En Contra: PSC, no adscrits.

MOCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE LA XARXA D’HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER SOCIAL DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT.

Atès que L’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, […], la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris…”. Considerant l’habitatge com una primera necessitat de tot ésser humà en societat, la violació del dret a l’habitatge nega la possibilitat d’una vida digna.

Atès que l’article 47 de la Constitució espanyola diu textualment que: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.” Declarant així el dret i la legitimitat de tota persona a l’accés a un habitatge digne i adequat, sense fer cap referència al seu règim de tinença, ja que no preveu cap dret a ser el propietari d’aquest habitatge. I continua dient que les institucions públiques s’han d’implicar i han de legislar per fer efectiu aquest dret i evitar, al mateix temps, l’ús inadequat del sòl i el seu mal mercadeig i especulació.

Atès que l’article 26 de l’Estatut de Catalunya referent al dret a l’habitatge contempla que “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret[…]”.

Atès que cada dia a la nostra ciutat es produeixen una mitjana de 7 o 8 desnonaments, la majoria per impagament del lloguer o precaris de vivendes ocupades.

Atès que el concepte de llar està estretament vinculat a la identitat personal i la pèrdua d’aquesta suposa nefastes conseqüències per a la pròpia personalitat i la forma de relació amb la societat.

Atès que la manca d’habitatge digne i els desnonaments estigmatitzen mentalment i socialment i fa que les persones afectades presentin quadres de trastorn per estrès posttraumàtic, caracteritzat per rememoracions de la situació amenaçadora, ansietat, por, impotència, problemes de son, sentiments de trencament en les seves relacions personals i d’altres repercussions negatives en la seva vida personal, social o professional.

Atès que són especialment afectats els infants de famílies desnonades que pateixen desorientació, angoixa, risc de fracàs escolar, conductes agressives i un greu sentiment de desemparament.

Atès que l’Informe d’Emergència Habitacional a Catalunya de l’Observatori DESC i la PAH, diu textualment  “el 88% dels adults que han de fer front a un procés d’execució hipotecària presenten algun problema de salut mental, davant del 13% en el cas de la població en general. La probabilitat de patir un problema de salut física també és més gran en el cas dels afectats. Un 40% dels homes entrevistats per l’estudi declaren tenir mala salut, davant del 15% del global dels homes catalans. En el cas de les dones afectades, un 57% pateixen problemes de salut, xifra molt superior al 19% de la resta de catalanes. Els fills hereten el patiment dels pares que viuen execucions hipotecàries. Si en general el 3,8% dels infants pateix problemes de salut mental, en el cas dels infants de famílies que han de fer front a aquesta situació, el percentatge es dispara i és gairebé cinc vegades superior: 15,2%.“

“Per cada 10 adults afectats per execucions hipotecàries hi ha 9 menors d’edat que també en reben les conseqüències i hereten el patiment dels pares. Si en general el 3,8% dels nens pateixen problemes de salut, en el cas dels infants de famílies que han de fer front a aquesta realitat el percentatge es dispara i és gairebé cinc vegades superior: 15,2%. Aquesta situació té un impacte directe en el seu rendiment acadèmic. Si el 48% dels infants tenen bons resultats, tan sols el 17% dels menors d’edat de famílies desnonades se’n surten en l’àmbit escolar. Quan l’execució culmina en desnonament les conseqüències són encara més evidents. El 70% dels infants desnonats presenten símptomes de tristesa, xifra que es redueix fins al 10% en els menors d’edat que no pateixen aquesta situació.”

Atès que malauradament, a pesar de les accions de la PAH i de la seva lluita pel dret a l’habitatge digne, que en molts casos atura els llançaments, les entitats bancàries continuen desnonant famílies i acumulant habitatges que queden buits o ocupats de manera irregular i sense voluntat per part d’aquestes entitats a regularitzar aquestes situacions ni de destinar aquests habitatges a lloguer social, incrementant dia a dia el desastre humanitari i social del qual són directament responsables per la mala praxi de la gestió hipotecaria. La situació d’ocupació irregular és tal que ja es tornen a ocupar pisos buits de particulars.

Atès que moltes de les famílies desnonades acaben vivint en habitacions rellogades, reubicats en pensions o hotels per part de les administracions que no compten amb un parc d’habitatge social suficient o senzillament ocupant una vivenda buida. Malauradament, aquestes pràctiques desesperades han generat picaresca i aprofitament per part de bandes mafioses sense escrúpols que ocupen pisos per llogar-los de manera fraudulenta, generant gran tensió de convivència en les comunitats de veïns i veïnes.

Atès que l’emergència habitacional i social és més que evident i  les conseqüències directes es pateixen als barris. Són les administracions locals, com institucions més properes a la ciutadania, les que han d’invertir recursos per contenir les situacions d’incertesa , inseguretat i indefensió a la qual es veuen sotmeses les persones afectades.

Atès que per pal·liar aquesta greu situació els Ajuntaments tenen eines al seu abast. Una d’elles és la compra d’habitatges buits existents per ampliar la xarxa d’habitatge social.

Atès que a L’Hospitalet de Llobregat hi ha una greu situació d’emergència habitacional i la xarxa d’habitatge social existent no és suficient per acollir a persones de gran vulnerabilitat social i econòmica.

Atès que les complexes negociacions amb les entitats bancàries i les seves immobiliàries per la cessió d’habitatge buit, es dilaten en el temps amb resultats molt precaris pel que fa al nombre de pisos cedits.

Atès que el fet que l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat ampliï la xarxa d’habitatge públic de lloguer social per atendre l’emergència habitacional sense dependència de la cessió de pisos per part de les entitats bancàries comporta avantatges múltiples com poden ser:

  • Reducció de la despesa i cost del reallotjament d’urgència de les famílies que ho necessitin en el alberg o pensions privades.
  • Ajuda en la regulació del preu de mercat de l’habitatge.
  • Ampliació de la capacitat del consistori per regenerar el teixit urbà consolidat de la ciutat.
  • Reversió de la gentrificació que pateixen alguns barris de la nostra ciutat.

Atès que la compra en bloc d’habitatges pot suposar una reducció per lots en el preu de compra i suposa l’increment directe del parc públic de lloguer sense suposar despeses d’urbanització i sense depredació de terrenys ni recursos naturals. Aprofitem els recursos ja existents i avancem exponencialment en assolir l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge més enllà de les urgències habitacionals.

Atesa la necessitat que l’Ajuntament ampliï la xarxa d’habitatges propis, permanents més enllà de la cessió temporal dels bancs, per garantir cobrir l’emergència habitacional com a primera prioritat i per facilitar l’accés a l’habitatge digne de la població de L’Hospitalet de Llobregat com a objectiu final. La creació d’aquest parc públic propi de lloguer de gestió municipal ajudarà a frenar l’especulació amb el preu del lloguer.

Per tot això, el grup Municipal ICV-EUIA-PIRATES-E proposa al Ple de l’Ajuntament els següents acords:

PRIMER.- Destinar una partida econòmica anual de, mínim, 800.000 € en els pressupostos d’ aquest mandat per la adquisició de pisos que siguin destinats a ampliar la xarxa d’habitatge públic de lloguer social de la ciutat i estudiar de quina manera l’ajuntament pot exercir el seu dret de preempció sobre les vivendes i subrogació d’hipoteques de casos concrets de dació en pagament.

SEGON.- Estudiar i incorporar una partida econòmica anual suficient per l’adequació, rehabilitació i manteniment dels estàndards mínims d’habitabilitat digne dels pisos comprats que així ho necessitin.

TERCER.- Que les noves adquisicions de pisos destinats a la xarxa d’habitatge social sigui gestionat per l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament amb criteris d’inclusió social i transparència per a l’adjudicació dels habitatges.

QUART.- Estudiar la possibilitat d’Impulsar incentius als propietaris de pisos buits (excepte entitats bancàries i grans tenedors) per incorporar-los a la borsa de pisos de lloguer gestionat per l’Oficina d’Habitatge de L’Hospitalet de Llobregat.

CINQUÈ.- Donar trasllat d’aquests acords a la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet, a les associacions de veïns i veïnes, a la PAH, a l’associació d’estudiants de L’Hospitalet, a les entitats de joves de la ciutat i a les entitats socials que lluiten contra la pobresa de la ciutat.