Nº 25 de l’ordre del dia del ple municipal ordinari del 25 de gener de 2019.

Presentada per CanviemLH {ICV-EUIA-PIRATES}

 APROVADA. Unanimitat

MOCIÓ PER A LA CREACIÓ DE ZONES D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA.

Atès que la ciutat de L’Hospitalet té potencials jaciments arqueològics que no s’han excavat en la seva totalitat, o es coneixen de forma molt parcial, com és el cas d’una possible vil·la romana al voltant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana, el port d’ancoratge romà de Les Sorres que s’estén des de Bellvitge fins a Castelldefels, dues possibles necròpolis romanes entre els carrers Alps i Sant Joan i l’altre entre els carrers Radi i Av. Vilafranca; diverses monedes romanes trobades al barri de Can Serra, el pas de la Via Augusta per la ciutat o un vas neolític documentat pel Dr. Lluís Pericot a la ciutat, d’ubicació desconeguda; així com les restes arqueològiques ja excavades amb estratigrafia no esgotada a la Plaça Ajuntament, l’Ermita de Bellvitge, el Canal de la Infanta o un castell a la Torrassa.

Atès que la Llei de Patrimoni Cultural Català 9/1993, el Decret d’Intervencions Arqueològiques 231/1991 i el Decret de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic 78/2002 tan sols obliguen a fer estudis i excavacions arqueològiques de caràcter preventiu en aquelles intervencions urbanístiques que prèviament estiguin delimitades com a zona d’expectativa arqueològica.

Atès que aquelles intervencions urbanístiques que es realitzen sense cap estudi preventiu, ni cap control arqueològic dels rebaixos del terreny, no tenen cap garantia que les restes arqueològiques que apareguin seran documentades científicament, ni molt menys conservades.

Atès que alguns plans urbanístics previstos pels pròxims mesos, com el PDU Gran Via o la zona nord de Cosme Toda, afecten directament a possibles jaciments, com és el cas del port d’ancoratge romà de Les Sorres i a una de les dues possibles necròpolis romanes entre els carrers Radi i Av. Vilafranca. També trobem interès arqueològic al voltant del Castell de Bellvís, on es van trobar restes d’una sitja ibera al seu voltant. També hi ha possible interès arqueològic a la zona de Cosme Toda, per la seva proximitat amb l’antiga Via Augusta, l’existència de mines subterrànies, així com la possibilitat de restes fòssils del pleistocè per la configuració del terreny.

Atès que la contractació d’un arqueòleg i la realització d’estudis preventius i de seguiment arqueològic en àrees sensibles s’ha de portar a terme com regula la llei i no pot ser que la contractació i seguiment arqueològic de les obres depengui de la major o menor pressió veïnal i política. El seguiment arqueològic de les obres s’ha de posar en el valor que es mereix sense que sigui un fet excepcional que doni resposta a la pressió veïnal i/o política.

Atès que el pla de protecció del patrimoni no està actualitzat i tan sols inclou edificis. No té cap element patrimonial de caràcter arqueològic del subsòl, ni planteja cap mena de protecció específica envers potencials jaciments arqueològics que puguin resultar afectats
per remocions estratigràfiques del subsòl.

Atès que la majoria de municipis del nostre voltant, com Barcelona, Gavà o Sant Boi, disposen d’un detallat i acurat mapa de zones d’expectativa arqueològica.

El Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a proposta del grup municipal d’ICVEUIA-PIRATES-E acorda:

PRIMER.- Incloure a l’actualització del Pla de Protecció del Patrimoni la delimitació de zones d’expectativa arqueològica, afectant la distància, que determinin els informes tècnics al voltant de cada punt on hi hagi una possible evidència arqueològica. Aquest pla ha de ser públic i consultable de forma digital i presencial, junt amb totes les memòries, informes i articles arqueològics realitzats prèviament a la ciutat.

SEGON.- Instar al govern municipal a impulsar, amb la màxima capacitat legal i competencial, que totes les intervencions urbanístiques dins d’una zona d’expectativa que puguin afectar a un possible jaciment arqueològic hagin de realitzar obligatòriament estudis d’impacte arqueològic, sondejos previs per determinar la potencialitat del jaciment i comptin sempre amb un arqueòleg a peu d’obra durant tota la fase de rebaix del subsòl.

TERCER.- Que els tècnics municipals responsables del patrimoni de l’Ajuntament, promoguin el coneixement i la divulgació del nostre patrimoni arqueològic tant en l’àmbit científic com pel públic en general, promovent si s’escau, sondejos o intervencions arqueològiques, siguin preventives o programades, per tal de protegir i difondre el nostre patrimoni cultural, així com la nostra història local amb una dotació de recursos adient per la
realització d’aquestes tasques.

QUART.- Donar trasllat dels següents acords al Centre d’estudis de L’Hospitalet de Llobregat, a l’associació Perseu per la defensa del patrimoni, a Espai de Ciutadania, a l’Ateneu de Cultura Popular, a les constructora “la llave de oro”, “Premiere Inmobiliaria” i CORP, al museu Arqueològic de Barcelona, a la secció de patrimoni cultural de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat, a la Federació
d’associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, a les associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, a l’agencia de Desenvolupament Urbà, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, al departament de Cultura de la Generalitat.